Sant Andreu sobre Rodes: Una Tradició que Perdura
L’Esport Ciclista Sant Andreu, club històric del cicloturisme català, fundat l’any 1981 al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar i àmpliament reconegut per la Federació Catalana de Ciclisme, va celebrar una temporada més la seva tradicional trobada de final d’any. El 29 de novembre, fidel a la cita, ens vam donar encontre al restaurant Ca la Maria, però la jornada començava molt abans, a les vuit i mitja del matí, a l’esplanada davant de l’estació de Sant Andreu Arenal.
L’aire fresc anunciava l’hivern imminent mentre les bicicletes anaven arribant, omplint l’espai d’un tint metàl·lic i familiar. Ens vam saludar amb afecte i complicitat, tal com ho fan aquells que han compartit tantes hores d’asfalt i de muntanya. Abans de posar-nos en marxa, vam immortalitzar el moment amb una fotografia de grup, una estampa viva dels membres que aquell dia representaven l’esperit del club.
Tot seguit, ens vam dividir en tres grups —A, B i C— i vam iniciar la ruta cap al restaurant. Els grups B i C van avançar per l’itinerari clàssic: Montcada, Santa Perpètua i Polinyà, fins arribar a Ca la Maria, a Sentmenat. El grup A, més exigent, va traçar un recorregut per Mollet i la C-59 fins a Caldes de Montbui, per després afrontar la pujada al coll del Farell. Un cop al desviament, van deixar-se portar pel camí que els havia de conduir també a la trobada.
Al restaurant, la dispersió temporal es va fondre en retrobament: tots 31 asseguts a taula, celebrant amb una botifarra amb mongetes i patates fregides l’any de pedalades compartides. Entre rialles i records, van sorgir anècdotes de sortides passades, ports que havien estat reptes i moments que havien esdevingut llegenda. El president del club va dedicar unes paraules de gratitud i orgull, i tot seguit vam brindar per la temporada que culminava i per un 2026 tan ple d’energia i companyonia com ho havia estat el 2025.
Passat mig matí, vam tornar a pujar a les bicicletes per emprendre el retorn cap a Barcelona. Alguns van preferir el camí directe; d’altres, potser amb ganes d’aprofitar fins al darrer instant, es van desviar fins a Cerdanyola per pujar el Forat del Vent, afegint un últim repte a la jornada.
Ara, amb la trobada ja incorporada al bagatge de vivències del club, només resta esperar el proper dissabte, quan els camins tornaran a omplir-se de pedals, veus i històries noves per explicar.
