Marxa Cicloturista Cadí-Moixeró 2011

20110611_perfil

20110611_perfilAquest dissabte dia 11 de juny s’ha tornat a fer una de les marxes més dures i interessants del calendari, la Cadí-Moixeró. Una marxa que es realitza per unes carreteres molt tranquil·les, amb poquíssim trànsit i rodejant tot l’espectacular parc natural del Cadí.

Aquesta marxa compta també amb uns molt bons serveis d’avituallament. Fins i tot en alguns d’ells t’agafen els bidons per omplir-los i t’aparquen les bicis. Això potser ho poden fer perquè, tot i ser una marxa amb molt atractiu ciclista, no compta amb molta participació. Aquest any eren 127 inscrits al recorregut llarg i 50 al curt.

L’edició d’aquest any s’iniciava amb un divendres amb molta pluja. Gairebé tot el desplaçament entre Barcelona i La Seu el vàrem fer sota la pluja. Fins altes hores de la nit va estar plovent. Al matí res de pluja però amb núvols que feien pensar que podríem acabar mullats. Res, ni una gota, tot i que els pocs quilòmetres que hi ha entre el lloc on havia dormit i el pavelló esportiu des d’on sortia la marxa els vaig fer amb la carretera mullada. No va ser fins mitja marxa quan vàrem començar a poder veure el sol, que ja sí que ens acompanyaria fins el final. Les temperatures han estat baixes. Baixant la Creueta no superaven els 10º.

Clickeu sobre Leer Más per continuar la notícia i el detall els temps dels socis participants.

L’inici de la marxa és tranquil, tothom que hi participa ja sap que és molt dura i per això, els primers quilòmetres, gairebé fins a Alp, on iniciem la pujada a Masella/La Molina/La Creueta, es fa amb tots els ciclistes en grup, excepte algú que sempre es va quedant, com és normal. Això també fa que aquest tram, que el podríem considerar com el més transitat -del túnel del Cadí a la Seu- com que es fa en grup, compta amb la protecció dels Mossos i evita els possibles problemes que podríem trobar si ja anés el grup trencat.

Un cop arribem a Alp, cadascú segueix el seu ritme i va pujant, port rere port, com bonament pot. Com podeu veure al perfil i pel desnivell acumulat, és una marxa en què tens la sensació de què sempre estàs pujant.

Al final, una bona dutxa, una cerveseta i una fideuà per acabar un fantàstic dia de ciclisme. A més, abans de l’inici, també et donen l’esmorzar: Fruita, bocata, xocolata desfeta…

La duresa de la marxa, la llunyania i la coincidència amb la Transcollserola va fer que el club només estès representat per tres socis; un a la marxa llarga i dos a la marxa curta.

MARXA CURTA:

  • Meritxell Portillo: 6:19 h, 2a de la seva categoria
  • Joan Miquel Riera: 6:19 h, 15è de la seva categoria

MARXA LLARGA:

A la llarga havia un inscrit, el Diego Niebla, que no surt a la classificació. L’altre soci que va participar va obtenir aquests resultats:

  • Julià de los Rios: 7:22, 18è de la seva categoria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *